| Article | Octubre 2021 | Finançament alternatiu: Plataformes crowdfunding |
Durant els darrers anys, estem observant una tendència a la diversificació del mercat financer: la captació de nous clients “digitals”, l’oferta de productes i serveis disruptius, l’acceptació de nous mitjans de pagament o, fins i tot, l’auge de sistemes alternatius de finançament. En països de l’entorn europeu, l’evolució cap a un ecosistema de finançament empresarial (i.e. especialment les pymes amb una dependència captiva al crèdit) més divers i alternatiu al finançament bancari, ha estat constatada per representants de la indústria financera i institucions públiques, sense obviar les oportunitats i reptes d’un model en constant creixement.
En aquest nou paradigma i fruit de la necessitat de diversificar l’economia andorrana, va néixer el Projecte de llei d’economia digital, emprenedoria i innovació. El projecte, que planteja una regulació amb la finalitat de cobrir “un gran espectre de qüestions vinculades al foment de l’economia digital, de suport a l’emprenedoria i d’impuls a la innovació”, inclou com a nova mesura per afavorir el finançament i la inversió en iniciatives empresarials vinculades a aquest nou ecosistema, la regulació dels serveis de finançament participatiu. La finalitat, d’acord amb l’esperit del projecte, és “dotar el teixit empresarial andorrà i les iniciatives vinculades a l’economia digital de noves formes de finançament que permetin ampliar les seves possibilitats d’obtenció de capital per als seus projectes”.
La norma, inspirada íntegrament en el Reglament (UE) 2020/1503 del Parlament Europeu i del Consell, de 7 d’octubre del 2020, defineix servei de finançament participatiu com la connexió dels interessos dels inversors i dels promotors de projectes en matèria de finançament empresarial mitjançant l’ús de plataformes de finançament participatiu, que consisteixi en qualsevulla de les activitats següents: i) la facilitació de la concessió de préstecs; o ii) la col·locació sense base d’un compromís ferm de valors negociables i instruments admesos per al finançament participatiu emesos per promotors de projectes o per una entitat instrumental, i la recepció i transmissió d’ordres de clients, en relació amb els dits valors negociables i instruments.
Així doncs, la introducció d’aquesta nova fórmula de finançament en el sistema financer andorrà, fins ara reservat a les entitats bancàries i, de manera molt residual, a les entitats financeres – no bancàries – de crèdit especialitzat, no està exempta de desafiaments i possibilitats.
El finançament alternatiu pot adoptar dues formes bàsiques: (i) la forma de préstecs (finançament participatiu de crèdit); o (ii) d’adquisició de valors negociables o d’altres instruments admesos per al finançament participatiu (finançament participatiu d’inversió). Opera a través d’un proveïdor andorrà qui, a través d’una plataforma digital oberta al públic, facilita el contacte d’inversors amb empreses que busquen finançament. S’exceptuen els serveis de finançament participatiu que es prestin a promotors consumidors, els serveis que tinguin la consideració d’activitats pròpies del sistema financer (hauria estat més encertat parlar “d’altres” serveis, com és el cas de la concessió pura de préstecs), i les ofertes de finançament per un mateix promotor superiors als 5 milions d’euros durant un període de 12 mesos (i.e. aquest import estava pensat per servir de llindar a l’obligació de publicar un fullet d’acord amb la normativa europea d’ofertes públiques, règim que encara no s’ha desenvolupat a Andorra). S’estableix, per tant, una nova llicència supervisada per l’Autoritat Financera Andorrana.
La norma preveu que els proveïdors puguin prestar serveis de pagament per si mateixos o a través d’un tercer, sempre que estiguin autoritzats per a realitzar aquestes activitats regulades. Els valors negociables i els instruments, sota la prestació d’un servei de pagament i admesos per al finançament participatiu, han d’estar dipositats en una entitat bancària andorrana. No obstant, no s’especifica si aquests valors o instruments oferts dins una plataforma participativa poden ser dipositats pel mateix proveïdor (com estableix la norma europea) o es restringeix el dipòsit a una entitat bancària andorrana.
Respecte de les obligacions d’informació i requisits de diligència deguda, el projecte inclou la diferència entre inversor experimentat i no experimentat (similar als conceptes coneguts de minorista i professional) a efectes d’avaluar l’adequació a la inversió, l’obligació d’informar els inversors sobre el servei prestat, el període de reflexió precontractual, la fitxa de dades fonamentals de la inversió, entre d’altres.
Caldrà, doncs, veure a curt/mig termini l’encaix d’aquesta nova figura a Andorra i de quina forma es poleixen les arestes relatives a norma de conflicte (i.e. tenint en compte que el reglament europeu busca el reconeixement del passaport comunitari en la prestació de serveis transfronterers), la congruència amb la normativa andorrana ja existent en matèria de serveis financers i d’inversió, i les llacunes en matèria d’emissió de valors (i.e. mercat de capitals) i deute a l’ordenament jurídic andorrà.
Article d’opinió escrit per Laura Nieto, soci de la Cases & Lacambra, i publicat per El Periòdic d’Andorra.